Avui el Maurici ens ha sorprés publicant una carta al seu facebook. Aquesta és una carta per donar ànims a tots els artistes que estan picant pedra i sobretot als que algun moment han plentejat deixar de fer-ho. Des del Mamut em vist interessant que publicar-la aquí. Són temps complicats, però no impossibles!!!
“Ànims i força – endavant a tothom. Cada cop veig més companys que decideixen deixar la música o que aparquen projectes. Ho entenc, són moments realment difícils i instants en que reconec que m’hi he trobat. Dies que m’he despertat amb ganes d’abandonar la música i seguir nous camins.
Sempre em compensa recordar a tothom qui m’he trobat pel camí, tots aquells que s’han sumat a bord del segell El Mamut Traçut que hem creat, aquells que ens han ajudat… Som picasons (picapedrers mitjançant el so)
Què fàcil és pàrlar quan tens feina segura. Ho sé, ho tinc més encarrilat que molts. Sóc mestre i gaudeixo molt fent aquesta tasca. Mai he faltat ni una sóla hora a cap escola per la música. Si que he hagut de fer miracles per estar a tot arreu i complir amb tot. Corregir exàmens a la gira per Itàlia, fer quadernets a Islàndia o des de Liverpool preparar examens a casa d’un desconegut…
Centrem-nos – La situació és complicada. L’assistència de públic és escasa per tothom, es troben pocs bolos, costa que aquests siguin ben pagats…
És difícil per tots els sectors evidentment. Jo parlo del musical avui. Totes les vessants estan/estem patint.
La gent desenganyada canvia de rumb,… Normal. Ara més que mai hem de fer pinya. M’agradaria realment poder oferir més però tenim el circuit que tenim – molt agradable per cert amb gent realment maca en quasi la totalitat d’ell però amb les estrictes lleis de so i de llicències, cada cop més insuficient.
Que els hi dic a aquests joves alumnes que comencen un grup i envegen i somien en un dia que podran viure de la música… Ai! mare meva.
Un veu que a fora hi ha més resposta. Tampoc és la solució clar. He venut més discos en català a Nova Zelanda que a Catalunya però això no vol dir que aquí no hi hagi hagut suport o bona resposta. El tema és que diem del Regne Unit, però aquí el tema del hype és de per vida. Hi ha formacions que gaudeixen d’un hype etern – jo no em posaré a debatre si justificat o no.
Sóc en primer agraït de la quantitat de gent, la majoria nous amics que han donat un cop de ma i contribuït.
Ens fem prejudicis .- pocs que som i ens contradiem. Si cantes en català, perquè no ho fas en castellà, si ho fas en castellà perquè no ho fas en català, angles… A fora mai ningú m’ha demanat això o 2 o 3 persones com a molt en 15 gires i 18 països.,
Perdoneu el rotllo i molts ànims a tothom qui està dins del sector musical i esperar que no perdi la força necessària per seguir projectes musicals.
Són vaques flaques fins i tot per aquells projectes més consolidats. La majoria de música ja sigui des del sotabosc o on sigui continua i continuarà gaudint de grans petits triomfs – ja sigui que la Maria Rodés hagi estat seleccionada pel propi David Byrne a tocar al Meltdown Festival, que Mourn hagin fitxat per Captured Tracks, que tans amics totquin al Primavera Sound (on suposadament alguns diuen que no hi ha bandes catalanes o que cantin en català hahaha), que Ocellot i un munt de grups més hagin pogut estar a SXSW a Austin, Mad’zelle de gira per Itàlia i tocant al Regne Unit.,,.. Tot això són petits grans triomfs.
Quantes coses podria posar a la llista. Ens en sortirem! Tindria paraules bones per a tothom però no tinc tan temps. Abraçada! Ànims!”
El mamut traçut 